MINA DE GRAFIT

Un corb que actua d'amic invisible i un home que no només sap parlar amb els gats sinó que també pot entendre'ls. Aquests i d'altres animals i éssers solitarisd poblen els boscos de Murakami, espais que moltes vegades resten a mig camí entre el que són escenaris reals i els que en són de la consciència. Els personatges sempre ens són desconeguts, en part per la mirada parcial del narrador i en bona mesura perquè són ells els que busquen el sentit de la seva existència i qüestionen la seva pròpia identitat. Kafka Tamura, un jove de quinze anys que fuig d'una maledicció edípica, recorre un camí que és més un viatge astral que un viatge pròpiament dit. Nakata, un avi deficient segons els estàndards habituals, segueix un trajecte similar, conduït pel destí. I és que els personatges en certa manera es creuen lliures, però en realitat són víctimes del fat, i l'accepten, estoicament. No només els personatges són particulars, sinó que els espais per on es mouen semblen prop...

Davant de qualsevol dubte, sempre tinc tendència a buscar al diccionari i darrerament en tinc molts, de dubtes, sobretot relacionats amb l’estat actual de la societat; però ara ja no tinc clar si és el diccionari el que podrà solucionar-me’ls. Segons l’Institut d’Estudis Catalans, democràcia és el terme que defineix un “ sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu.” Un cop llegida la definició em qüestiono cada vegada més si REALMENT vivim en una democràcia. Vivim en una societat on el criteri d’igualtat s’aplica només en el superficial nivell dels gestos i les paraules. El llenguatge, cal que sigui políticament correcte i les decisions polítiques revisiten constantment aquells tòpics que de ben segur ajuden a obtenir un rèdit electoral. Ara bé, per desgràcia la distància entre llenguatge i realitat és abismal. El llenguatge té el gran poder de crear realitats i, a s...

De la mateixa manera que ja havia fet en El cor és un caçador solitari , a Frankie y la boda Carson Mc Cullers descriu l'estat d'alienació espiritual d'una adolescent o, més ben dit, d'una noia en l'impàs entre la infància i la pubertat. L'autora descriu amb gran destresa aquesta traumàtica transició, plena de descobertes però també de noves preguntes que resten sense resposta. És el moment en què la metamorfosi física precedeix la psicològica i el món, de sobte, sembla un espai immens per descobrir. I és el moment, és clar, de l'amor, encara que l'amor en la vida de Frankie/ F. Jasmine Addams tingui una aparença desacostumada. La novel·la transcorre durant una setmana, temps suficient perquè Frankie descobreixi que el final de l'estiu suposa també el final del seu antic món. La crisi s'esdevé amb l'anunci del casament del seu germà, incident dramàtic en tant que ajuda Frankie a definir-se en negatiu: la solitària Frankie i els feliços Jarvi...

Fa uns quants dies vaig quedar profundament captivada per un autor per a mi desconegut fins llavors, Charles Lamb. La meva fascinació va néixer amb l'article que copio a continuació, una delícia. No he llegit res mes de Mr. Lamb però aquest article és magnífic. M'encanta quan diu allò de " It is true we were happier when we were poorer, but we were also younger, my cousin." També són fantàstics els records de joventut de Bridget -al text la seva cosina, però en realitat la seva germana-, que transmeten la melancolia d'haver deixat enrere aquells temps però també l'orgull d'haver-los viscut. Només cal llegir-lo. OLD CHINA I have an almost feminine partiality for old china. When I go to see any great house, I inquire for the china-closet, and next for the picture gallery. I cannot defend the order of preference, but by saying, that we have all some taste or other, of too ancient a date to admit of our remembering distinctly that it was an acqui...

Moltes vegades la història més propera, la que pot afectar-nos més directament, és la més desconeguda. Coneixem i possiblement hem estudiat en diverses ocasions la història de l'Alemanya d'entreguerres, les atrocitats comeses pels nacionalsocialistes, els sofriments a què van ser sotmtesos els membres de moltes minories nacionals, religioses o d'orientació sexual, l'existència de camps de concentració i extermini. Tanmateix, aquesta història que per a molts és totalment aliena a la seva existència, es reproduí molt a prop nostre, afectant possiblement membres de la nostra família o localitat. Precisament la recuperació d'una d'aquestes històries que pertanyen a la història col·lectiva del nostre poble és el que pretén Assumpta Montellà a La Maternitat d'Elna . El llibre busca la recuperació d'allò que avui s'anomena memòria històrica mitjançant el relat de les penúries passades pels refugiats catalans i espanyols als camps de concentració francesos, ...

http://www.youtube.com/watch?v=VhlhE32SoXs Sunset Boulevard és el títol original de la pel·lícula que es coneix aquí com El crepúsculo de los dioses . És un brillant retrat dramàtic sobre la decadència de les estrelles, de les estrelles humanes, en aquest cas d'un vella estrella del cine mut que ha vist com el pas del temps i la mateixa decadència del cine sense paraules feia que l'audiència que tant l'adorava l'oblidés fins a creure-la morta. Norma Desmond era una gran actriu del cine mut que va viure l'arribada del cine sonor i la fi de la seva carrera a les pantalles. Des d'aquell moment, reclosa en una atrotinada mansió de Sunset Boulevard, es dedicà a preparar el guió del que havia de ser una gran pel·lícula que hauria de suposar el seu "retorn" (ella no creu que sigui un retorn ja que no vol admetre que mai n'hagi sortit) a les pantalles. Per casualitat, Norma Desmond entra en contacte amb un guionista fracassat de Hollywood que acaba insta...

"Amb les escoles formant més i més corredors, saltadors, velocistes, colpejadors, llançadors, recollidors, voladors o nedadors en comptes de professors, crítics, savis i creadors, el mot 'intel·lectual' va esdevenir el renec que mereixia ser", diu Ray Bradbury a Fahrenheit 451 . És colpidora la descripció de l'autor de la decadència de la cultura occidental, però no pel seu pessimisme sinó per la nostra familiaritat amb els elements que hi apareixen, que, de fet, són elements de la nostra quotidianitat. El llibre, escrit l'any 1953, narra les desventures d'un bomber en aquesta època de minva cultural. La societat on viu és una comunitat individualista, mediatitzada, manipulada i ignorant. És una societat absorta en l'observació de les televisions de tres i quatre parets que projecten programes que busquen l'infantilisme de l'audiència: pallassos, velocitat i paraules sense significat. I, mentrestant, els bombers s'han convertit en la justíc...