Canals de cendra dins d'aquest esqueix. Infant d'altres fulles, Fruit de les seves entranyes. Agafat al tronc, sense caure, Girà els ulls al cel buscant calor. Perseguí orenetes i verdums, Pinsans i caderneres, Enyor d'ales als dits gruixuts. S'adormí bressolat pel vent, A la falda del pare. Avui, xic, poc creu ser germà d'aquest pare, Tan aïllat, Sense arrel i sense vol, Sempre glossant el foc amb llavis de sutge. Escup ardències tristes, A l'ombra, sense ombra.