de tot n’has fet literatura, i encara jugues amb les grans paraules com vida i mort , memòria i oblit . l’atzar, però, t’espera per sorprendre’t. domina el joc i els daus són sempre al sis. ja ho saps, que dorm al teu costat, l’atzar, que menja amb tu, que estima amb tu? t’esponja amb la seva ombra la roentor del dia. serà, a l’última lletra del teu vers, l’atzar. de llum i llàgrima, vençut el temps, entre el real i el somni, vindrà el moment de passar comptes. si ets prou sensat, que et trobi a casa. si vols un bon consell: oblida’t d’ítaca. són quatre rocs, el malentès d’un somni. Francesc Garriga Barata