de tot n’has
fet literatura,
i encara
jugues amb les grans paraules
com vida i mort,
memòria i oblit.
l’atzar,
però, t’espera per sorprendre’t.
domina el
joc
i els daus
són sempre al sis.
ja ho saps,
que dorm al teu costat, l’atzar,
que menja
amb tu,
que estima
amb tu?
t’esponja
amb la seva ombra
la roentor
del dia.
serà, a
l’última lletra del teu vers, l’atzar.
de llum i
llàgrima,
vençut el
temps, entre el real i el somni,
vindrà el
moment de passar comptes.
si ets prou
sensat, que et trobi a casa.
si vols un
bon consell: oblida’t d’ítaca.
són quatre
rocs,
el malentès
d’un somni.
Francesc Garriga Barata
Comentaris