Només vull dir-te una cosa: Aquests feixos encara són verds. Si els lligues així, De qualsevol manera, En el trajecte de ben segur S'anirà esllanguint el nus Q abans els fermava. Es farà fluixet fluixet Com el soroll del vent Que se sent ara, somort i abstret. Si els vols portar, Si necessites els feixos, tot i ser verds, Abraça'ls amb força, Sense trencar-los, Una mà de mare vora el cingle. Així, M'encanta com el teu gest rude Ara els toca i se'ls col•loca espatlla enllà. Els sacseja, fins que encaixen En el solc de l'esquena, Vall plena de la seva dansa. Faran camí amb tu. I quan arribis, si mai s'arriba, Seran teies de foc rogent.