Feixos verds

Només vull dir-te una cosa:

Aquests feixos encara són verds.
Si els lligues així,
De qualsevol manera,
En el trajecte de ben segur
S'anirà esllanguint el nus
Q abans els fermava.
Es farà fluixet fluixet
Com el soroll del vent
Que se sent ara, somort i abstret.
Si els vols portar,
Si necessites els feixos, tot i ser verds,
Abraça'ls amb força,
Sense trencar-los,
Una mà de mare vora el cingle.

Així,
M'encanta com el teu gest rude
Ara els toca i se'ls col•loca espatlla enllà.
Els sacseja, fins que encaixen
En el solc de l'esquena,
Vall plena de la seva dansa.
Faran camí amb tu. 
I quan arribis, si mai s'arriba,
Seran teies de foc rogent.