T'imagino, vida, com el sol d'un trenta de juliol qualsevol, Però posem-ne un, potser el de l'any que ja és fora. Amunt, ben amunt, refugiat en un equilibri incomprensible pels poc avesats a les ingrates fórmules de la física. I, de dalt estant, senyoreges els caps, a recer de teles i aixoplucs, de tots nosaltres. En aquest espetec de llum de migdia, L'ombra s'amaga sota els peus, petita i present, Sense allargassar-se, Sense avançar ni recular. Així la vida, Un ara i aquí petit, Sense projectes La llum d'un trenta de juliol qualsevol.