T'imagino, vida, com el sol d'un trenta de juliol qualsevol,
Però posem-ne un, potser el de l'any que ja és fora.
Amunt, ben amunt, refugiat en un equilibri incomprensible pels poc avesats a les ingrates fórmules de la física.
I, de dalt estant, senyoreges els caps, a recer de teles i aixoplucs, de tots nosaltres.
En aquest espetec de llum de migdia,
L'ombra s'amaga sota els peus, petita i present,
Sense allargassar-se,
Sense avançar ni recular.
Així la vida,
Un ara i aquí petit,
Sense projectes
La llum d'un trenta de juliol qualsevol.
Però posem-ne un, potser el de l'any que ja és fora.
Amunt, ben amunt, refugiat en un equilibri incomprensible pels poc avesats a les ingrates fórmules de la física.
I, de dalt estant, senyoreges els caps, a recer de teles i aixoplucs, de tots nosaltres.
En aquest espetec de llum de migdia,
L'ombra s'amaga sota els peus, petita i present,
Sense allargassar-se,
Sense avançar ni recular.
Així la vida,
Un ara i aquí petit,
Sense projectes
La llum d'un trenta de juliol qualsevol.
Comentaris