Quina història més trista la de La carretera . A vegades em pregunto si realment val la pena llegir llibres tan tristos i desesperats que només serveixen per mostrar-nos un dolor que de moment no sentim i potser no pressentíem. Com que encara no ho tinc clar, de moment encara en llegeixo algun, d’aquests llibres, però fa uns mesos, quan vaig llegir la Trilogia de Claus i Lucas d’Agota Kristof, ja vaig estar a punt de llençar la tovallola i em vaig dedicar a algunes absurditats com les de La conxorxa dels idiotes . Em pregunto què seguirà el llibre d’avui.
La carretera retrata l’apocalipsi de la Terra, i està escrita de tal manera que el cataclisme descrit sembla veritablement possible. En la nostra era, en la que les prediccions climàtiques catastrofistes omplen minuts i minuts de programació, l’apocalipsi de McCarthy és una possibilitat real i pròxima. No són els genets bíblics sinó un espiral de tempestes i incendis que pràcticament assola el planeta.
Entre les deixa