Quina història més trista la de La carretera. A vegades em pregunto si realment val la pena llegir llibres tan tristos i desesperats que només serveixen per mostrar-nos un dolor que de moment no sentim i potser no pressentíem. Com que encara no ho tinc clar, de moment encara en llegeixo algun, d’aquests llibres, però fa uns mesos, quan vaig llegir la Trilogia de Claus i Lucas d’Agota Kristof, ja vaig estar a punt de llençar la tovallola i em vaig dedicar a algunes absurditats com les de La conxorxa dels idiotes. Em pregunto què seguirà el llibre d’avui.
La carretera retrata l’apocalipsi de la Terra, i està escrita de tal manera que el cataclisme descrit sembla veritablement possible. En la nostra era, en la que les prediccions climàtiques catastrofistes omplen minuts i minuts de programació, l’apocalipsi de McCarthy és una possibilitat real i pròxima. No són els genets bíblics sinó un espiral de tempestes i incendis que pràcticament assola el planeta.
Entre les deixalles d’aquest món que s’acaba, la novel·la relata la història del viatge d’un pare i un fill cap al sud, a la recerca del mar. El mar és una quimera, és un símbol, però alhora pels dos éssers és un objectiu necessari. El pare i el fill fan un viatge enmig de la foscor, no només física sinó espiritual. La por és present acada passa, ja que no només hi ha la por de la fam sinó que hi ha el terror dels “altres”, els dolents segons el pensament maniqueista de l’infant. La desesperació ha fet l’home capaç de grans aberracions i s’ha convertit en el gran depredador dels pocs humans que queden. Amb prou feines hi ha l’esperança de sobreviure, i moltes vegades sobreviure no és ni tan sols una esperança.
La novel·la està composta de frases breus i dramàtiques. Sentències i diàlegs que parlen més pels seus silencis i la seva contenció que per les paraules mateixes. Els sentiments són continguts, per tal de no fer més real la desesperació en què es troben. Si poques paraules basten per transmetre el dolor en el llibre, és necessari que el meu text també acabi aquí. Qui vulgui que el llegeixi.
Comentaris