Tot és complex i res en el món pot ser entès i jutjat amb certesa. Llarg, però aquest podria ser el subtítol de L’americà tranquil de Graham Greene. Cínic i escèptic, el narrador d’aquesta novel•la qüestiona les raons de tot allò que l’envolta, en un lloc i un moment històric on el més important és la notícia, allò que es dóna a conèixer, i no pas la realitat en si. Thomas Fowler és un periodista anglès enviat al Vietnam durant la guerra en què francesos i asiàtics lluitaven per imposar el seu propi sistema polític i ideològic. Testimoni de primera fila, Fowler presencia i analitza amb mirada crítica les maniobres de la França colonial, així com la presència a la zona d’occidentals ingenus segurs de portar la veritat i la llibertat a un poble infantil incapaç de prendre decisions per si sol.
L’antagonista és Alden Pyle, l’americà tranquil i ingenu que analitza la realitat sota la influència d’un d’aquells generadors d’opinió que amb prou feines coneixen la situació vietnamita de primera mà. D’aquesta manera, Pyle es dedica a subministrar material per a fabricar bombes al General Thé, la tercera força que segons Pyle és capaç de portar la democràcia a la zona. Res és senzill, però. La infantil ingenuïtat de Pyle és també una font d’humanitat en un món dominat per la mort i la injustícia.
El món contemporani no és tan diferent d’aquell Vietnam post-colonial dels anys cinquanta. El nostre món també està fet de gestos més que no pas de realitats, i els mitjans de comunicació continuen donant una versió simple i unívoca d’uns fets que sempre poden estar sotmesos a una relectura constant. Res és senzill però notícies i llibres d’història relaten un món que es pot explicar com si es tractés d’una faula infantil. I així sovint ens deixem enganyar, confiant en aquells que diuen portar la veritat del món a casa nostra. Però, què és la veritat? Hi ha una veritat o, com deia Gianni Vattimo, no hi ha realitats sinó únicament interpretacions? I si és així, per què ens molestem a voler tenir raó, a discutir, a criticar res? I si és així, per què escric tot això? La vida és contradictòria, certament.
Comentaris