La insostenible lleugeresa del ser és una novel·la sobre l’individu, l’ésser humà entès en la seva complexitat i en la seva relació amb els altres. Més que una novel·la, és una reflexió centrada en la metàfora del pes de l’home, que és lleuger quan res el destorba i es creu lliure, i és pesat quan els vincles el fan esclau de si mateix i dels altres. L’amor és el fil conductor de les històries, que es creuen, de Tomàs i Teresa i de Franz i Sabina (entre altres dones). Però l’amor és només una excusa per parlar de l’home que viu en comunitat i estableix lligams que poden ferir-lo o premiar-lo. L’home lleuger, aquell que no té lligams (com la Sabina de la novel·la), és més lliure però la lleugeresa excessiva fins i tot li fa perdre de vista els objectius i fa que es perdi en un immens oceà laberíntic. L’home pesat és molt menys lliure però els lligams poden ajudar-lo a trobar el sentit quan sembla no trobar-lo. A mesura que la novel·la avança, el distanciament del narrador respect