Passa al contingut principal

La insostenible lleugeresa del ser


La insostenible lleugeresa del ser és una novel·la sobre l’individu, l’ésser humà entès en la seva complexitat i en la seva relació amb els altres. Més que una novel·la, és una reflexió centrada en la metàfora del pes de l’home, que és lleuger quan res el destorba i es creu lliure, i és pesat quan els vincles el fan esclau de si mateix i dels altres.

L’amor és el fil conductor de les històries, que es creuen, de Tomàs i Teresa i de Franz i Sabina (entre altres dones). Però l’amor és només una excusa per parlar de l’home que viu en comunitat i estableix lligams que poden ferir-lo o premiar-lo. L’home lleuger, aquell que no té lligams (com la Sabina de la novel·la), és més lliure però la lleugeresa excessiva fins i tot li fa perdre de vista els objectius i fa que es perdi en un immens oceà laberíntic. L’home pesat és molt menys lliure però els lligams poden ajudar-lo a trobar el sentit quan sembla no trobar-lo.

A mesura que la novel·la avança, el distanciament del narrador respecte els personatges disminueix. El narrador acaba intervenint en primera persona per donar-nos la seva opinió sobre ells o per reflexionar sobre l’individu en general. La reflexió ens condueix a l’anàlisi de la dualitat ànima i cos en la tradició occidental a partir dels excrements, tant humans con divins, que ens obliguen a tenir sempre en compte la matèria i a qüestionar la suposada perfecció de Déu.

M’ha agradat moltíssim la novel·la. M’ha agradat perquè l’argument m’ha semblat una excusa per fer una reflexió madura sobre nosaltres, sobre mi mateixa. M’ha agradat perquè les frases tenen consistència, pesen, i es poden mastegar i paladejar. En molts casos són contundents, en d’altres, relativitzen tot allò que passa. I m’ha agradat, sobretot, perquè pretén fer un catàleg de realitats, sense prioritzar-ne cap, sense dogmatitzar, prescindint de l’oposició bé i mal. L’home és un ésser dèbil, inexpert, que s’equivoca i que, potser, podria millorar si se li donés la possibilitat de repetir la seva vida, essent conscient de l’experiència passada.

Comentaris

XeviX ha dit…
I a quina conclusión has arribar? prefereixes les persones pesades o les lleugeres? xD
Suposo que l'equilibri, com sempre, és la perfecció. Però Kundera ja diu que la lleugeresa és insostenible...