Diu Haruki Murakami que les idees que li vénen al cap quan corre són com núvols que vénen i se’n van. I aquesta frase, com un núvol més, apareix avui tan sols començar a trotar. Són les quatre de la tarda i he dinat poc per poder sortir d’hora. De seguida és fosc, ara a l’hivern, i les poques hores de sol convé aprofitar-les. El sol carrega les bateries que a poc a poc es van gastant i que a l’hivern sembla que sempre estiguin a punt de fallar. Segur que científicament es pot expressar amb més exactitud, però aquesta és la sensació que en tinc jo, que les meves bateries es carreguen i es descarreguen. Quan surto com avui, sense pressa, el món sembla una mica més bonic. Fa fred però de seguida el cos s’escalfa i deixa de notar-lo. Potser no m’hauria d’haver abrigat tant, avui els guants no feien falta. Però tant se val ara, ja els porto i no tinc enlloc per deixar-los. Sempre es més còmode portar-los posats que emmutxocar-los en una butxaca petita de les malles, on amb prou feines hi c