A Arcadi Nosaltres som gent de iogurt. Obrim la porta de la nevera i en traiem de cereals, blanc, líquid, - ensucrat. Avui és dijous. I sabem del plaer de tastar allò que va Més enllà del nom. Espès, la cullera s’hi enfonsa i s’hi clava, Com la pala en un munt d’arena humida. A la boca, el tel és un coixí que es trenca I en surten de dins Plomes Fragments que s’escampen per tots els racons, impossibles d’unir. I amb la boca plena us veig, et veig, somrius, I entre tu i jo L’espurna, el iogurt que cau, la cullera que dringa, la mà que s’acosta, el plaer de veure’t Tan gran Tan tu Tan per sempre. La vida i el món en un instant i dins una cullera. El temps s’ha escolat mentre l’omplies de nou.