A Arcadi
Nosaltres som gent de iogurt.
Obrim la porta de la nevera i en traiem de cereals, blanc,
líquid,
- ensucrat.
Avui és dijous.
I sabem del plaer de tastar allò que va
Més enllà del nom.
Espès, la cullera s’hi enfonsa i s’hi clava,
Com la pala en un munt d’arena humida.
A la boca, el tel és un coixí que es trenca
I en surten de dins
Plomes
Fragments que s’escampen per tots els racons, impossibles d’unir.
I amb la boca plena us veig, et veig, somrius,
I entre tu i jo
L’espurna, el iogurt que cau, la cullera que dringa, la mà
que s’acosta, el plaer de veure’t
Tan gran
Tan tu
Tan per sempre.
La vida i el món en un instant i dins una cullera.
El temps s’ha escolat mentre l’omplies de nou.
Comentaris