MINA DE GRAFIT

Asseguda a la platja del dolor Les veig venir. Onades que esclaten vora meu, I després fugen, Com el soroll dels conills entre les mates. Primer eren els peus. Després han pujat pels genolls, El sexe, els pits. Tota coberta d'aigua Ja no sento la remor dels homes. Les veus se senten somortes, Llunyanes. L'escórpora espinosa Em nua el cabell I el sorell em ronda per les entranyes. Estranya escena de bellesa dins el mar. Tot és silenci. Només el mut parlar del mar, La delicadesa dels peixos I un cos que es deixa acariciar. Balanceig lleuger I un cau dins les roques. La calma d'un somni.

A la plaça del poble Ha arribat una carreta ambulant. En baixa un llançador de punyals. La gent del poble s'amuntega. El plafó circular és a punt. M'ho miro des de fora, La mirada fixa en l'home de paraula amarga Que un dia va ser bo. No ho vull, senyor, No em miri. No m'agrada la sang, ni l'odi, ni l'atzar. Però el poble m'agafa per les aixelles, M'estiren els peus I em deixen mig nua, abandonada, A la plaça del poble. Les mans al 2 i al 10, Els peus al 5 i al 8. Sóc seva i m'odia. Per què em vol, senyor? Per què jo? El poble té fam de mirades, Li ho han dit. Agafi'n una altra! Tantes n'hi ha que li faran companyia, Una experiència més. Jo volia venir, Mirar la plaça. Que algú, amb mala traça, Em passés el braç per l'espatlla. Que em digués, tranquil•la, Les parets serveixen per fer finestres. Caldrà nedar per arribar a la riba. Ziu. El primer, rabent, M'esquinça la màniga. Penso