La destresa del llançador de punyals

A la plaça del poble

Ha arribat una carreta ambulant.
En baixa un llançador de punyals.

La gent del poble s'amuntega.
El plafó circular és a punt.

M'ho miro des de fora,
La mirada fixa en l'home de paraula amarga
Que un dia va ser bo.
No ho vull, senyor,
No em miri.
No m'agrada la sang, ni l'odi, ni l'atzar.

Però el poble m'agafa per les aixelles,
M'estiren els peus
I em deixen mig nua, abandonada,
A la plaça del poble.

Les mans al 2 i al 10,
Els peus al 5 i al 8.
Sóc seva i m'odia.

Per què em vol, senyor?
Per què jo?
El poble té fam de mirades,
Li ho han dit.
Agafi'n una altra!
Tantes n'hi ha que li faran companyia,
Una experiència més.

Jo volia venir,
Mirar la plaça.
Que algú, amb mala traça,
Em passés el braç per l'espatlla.
Que em digués, tranquil•la,
Les parets serveixen per fer finestres.
Caldrà nedar per arribar a la riba.

Ziu.
El primer, rabent,
M'esquinça la màniga.
Penso sort i en tira un altre.
El segon es clava al peu.
El cinquè serà al cor.

Crido i ploro.
Per què?
Per què? 

Ziu.

Jo l'estimava, senyor, 

però mai em va creure!

Ziu. 

Em sent, senyor? 

Em sent!? 

Ziu.