MINA DE GRAFIT

Sento un secret desig per les flors: El gerani irisat que ruboritza els balcons, La margarida humil coronant el menjador de la meva infància, El gallaret dansant en un camp de juny. Un amor agre Que veu la sega i el marciment I l'infant indolent que les cull sense traça. És agre i secret. Poc vol algú pesar el meu amor En la seva balança, Ja curulla d'altres asprors. I és secret i és agre, I és desig.  Un garbuix de tons, Com un pom de primavera.

Òstia santa! Agafo un pal o dos, els ajunto i et faig un dibuix.  Tu dius: mira, un triangle. Cony! Jo hi veig una ciutat, Amb carrerons estrets, I un portal on la dona que soc Es lamenta per no trobar les claus. Busca i rebusca, En una bossa infinita Feta de trossets de paper I claus, moltes claus. Sembla un castell o una teranyina, Com més busca la sortida, Més s'hi embolica. Regira i regira, La dona que soc. Al final, d'allà, En surt un pal. Se'l mira com si a dins pogués cabre-hi Alguna cosa infinita com aquesta ciutat.