Òstia santa!
Agafo un pal o dos, els ajunto i et faig un dibuix.
Tu dius: mira, un triangle.
Cony! Jo hi veig una ciutat,
Amb carrerons estrets,
I un portal on la dona que soc
Es lamenta per no trobar les claus.
Busca i rebusca,
En una bossa infinita
Feta de trossets de paper
I claus, moltes claus.
Sembla un castell o una teranyina,
Com més busca la sortida,
Més s'hi embolica.
Regira i regira,
La dona que soc.
Agafo un pal o dos, els ajunto i et faig un dibuix.
Tu dius: mira, un triangle.
Cony! Jo hi veig una ciutat,
Amb carrerons estrets,
I un portal on la dona que soc
Es lamenta per no trobar les claus.
Busca i rebusca,
En una bossa infinita
Feta de trossets de paper
I claus, moltes claus.
Sembla un castell o una teranyina,
Com més busca la sortida,
Més s'hi embolica.
Regira i regira,
La dona que soc.
Al final, d'allà,
En surt un pal.
Se'l mira com si a dins pogués cabre-hi
Alguna cosa infinita com aquesta ciutat.
Comentaris