Moltes vegades la història més propera, la que pot afectar-nos més directament, és la més desconeguda. Coneixem i possiblement hem estudiat en diverses ocasions la història de l'Alemanya d'entreguerres, les atrocitats comeses pels nacionalsocialistes, els sofriments a què van ser sotmtesos els membres de moltes minories nacionals, religioses o d'orientació sexual, l'existència de camps de concentració i extermini. Tanmateix, aquesta història que per a molts és totalment aliena a la seva existència, es reproduí molt a prop nostre, afectant possiblement membres de la nostra família o localitat.
Precisament la recuperació d'una d'aquestes històries que pertanyen a la història col·lectiva del nostre poble és el que pretén Assumpta Montellà a La Maternitat d'Elna. El llibre busca la recuperació d'allò que avui s'anomena memòria històrica mitjançant el relat de les penúries passades pels refugiats catalans i espanyols als camps de concentració francesos, en concret el de la platja d'Argelers, i de l'heroica tasca realitzada per Elisabeth Eidenbenz, que va salvar la vida de 597 infants gràcies a la maternitat que tan bé gestionà a la població d'Elna.
El llibre és un document històric construït amb els testimonis personals de moltes mares i fills que van passar per la maternitat, i de la mateixa Elisabeth Eidenbenz. A més a més, Roser Montellà descriu el context en què succeïren els fets amb un estil divulgatiu, accessible als no familiaritzats amb la documentació de caràcter històric.
"Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. (...) Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins a deixar-ne fora només el caparró. La sorra li feia de manta. Però al cap d'uns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava. (...) El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no em vaig poder reprimir les llàgrimes. Tothom es pensava que plorava d'emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d'Argelers."
Així comença La Maternitat d'Elna. És una història dura, trista i feliç alhora, perquè la maternitat significà la possibilitat de sobreviure als camps, on la mortalitat infantil s'enfilava fins al 95%, però al mateix temps una amarga història amagada sobre l'actuació francesa amb els refugiats catalans i espanyols que es van veure forçats a emigrar, a marxar del foc per caure a les brases.
Comentaris