http://www.youtube.com/watch?v=VhlhE32SoXs
Sunset Boulevard és el títol original de la pel·lícula que es coneix aquí com El crepúsculo de los dioses. És un brillant retrat dramàtic sobre la decadència de les estrelles, de les estrelles humanes, en aquest cas d'un vella estrella del cine mut que ha vist com el pas del temps i la mateixa decadència del cine sense paraules feia que l'audiència que tant l'adorava l'oblidés fins a creure-la morta.
Norma Desmond era una gran actriu del cine mut que va viure l'arribada del cine sonor i la fi de la seva carrera a les pantalles. Des d'aquell moment, reclosa en una atrotinada mansió de Sunset Boulevard, es dedicà a preparar el guió del que havia de ser una gran pel·lícula que hauria de suposar el seu "retorn" (ella no creu que sigui un retorn ja que no vol admetre que mai n'hagi sortit) a les pantalles. Per casualitat, Norma Desmond entra en contacte amb un guionista fracassat de Hollywood que acaba instal·lant-se en el casalot de l'anciana. Després de molts incidents, Norma acaba aconseguint el que més somniava, o sigui, aparèixer davant les càmares, però el context no és la ficció sinó la realitat, tot i que ella cregui el contrari.
L'escena final de la pel·lícula és excel·lent perquè en ella es pot veure com n'és de poderosa l'autosuggestió. El que l'actriu creu veure (el rodatge del seu nou film) i la realitat són elements antagònics, però de totes maneres Norma se sent renéixer rodejada de gent que crida el seu nom (ella creu que són admiradors) i càmares que ressegueixen els seus moviments. Aquests moments de brusc contrast entre la realitat i el punt de vista distorsionat per la voluntat de veure alguna cosa diferent sempre em recorden les descripcions d'Amèrica fetes per Colom, que realment creia veure indicis a tot arreu de les Índies que tant perseguia.
La pel·lícula és una altra obra mestra de Billy Wilder que no només tracta de l'autosuggestió sinó, entre moltes altres coses, de la dificultat d'acceptar la decadència, el temps que passa un cop s'ha arribat al clímax. Norma Desmond realment fou una estrella però, què passa amb tantes i tantes estrelles fugaces que assoleixen un èxit puntual, ocasional, fruit de les circumstàncies i, moltes vegades, de les ànsies de fer diners d'un programa de televisió? Quin és el seu futur? Poden desfer tant fàcilment les maletes de la glòria i tornar a la fàbrica, a la botiga, als concerts d'orquestra de festa major? És difícil acceptar les derrotes i hi ha qui, com Norma Desmond, es limita a no reconèixer-les mai.
Norma Desmond era una gran actriu del cine mut que va viure l'arribada del cine sonor i la fi de la seva carrera a les pantalles. Des d'aquell moment, reclosa en una atrotinada mansió de Sunset Boulevard, es dedicà a preparar el guió del que havia de ser una gran pel·lícula que hauria de suposar el seu "retorn" (ella no creu que sigui un retorn ja que no vol admetre que mai n'hagi sortit) a les pantalles. Per casualitat, Norma Desmond entra en contacte amb un guionista fracassat de Hollywood que acaba instal·lant-se en el casalot de l'anciana. Després de molts incidents, Norma acaba aconseguint el que més somniava, o sigui, aparèixer davant les càmares, però el context no és la ficció sinó la realitat, tot i que ella cregui el contrari.
L'escena final de la pel·lícula és excel·lent perquè en ella es pot veure com n'és de poderosa l'autosuggestió. El que l'actriu creu veure (el rodatge del seu nou film) i la realitat són elements antagònics, però de totes maneres Norma se sent renéixer rodejada de gent que crida el seu nom (ella creu que són admiradors) i càmares que ressegueixen els seus moviments. Aquests moments de brusc contrast entre la realitat i el punt de vista distorsionat per la voluntat de veure alguna cosa diferent sempre em recorden les descripcions d'Amèrica fetes per Colom, que realment creia veure indicis a tot arreu de les Índies que tant perseguia.
La pel·lícula és una altra obra mestra de Billy Wilder que no només tracta de l'autosuggestió sinó, entre moltes altres coses, de la dificultat d'acceptar la decadència, el temps que passa un cop s'ha arribat al clímax. Norma Desmond realment fou una estrella però, què passa amb tantes i tantes estrelles fugaces que assoleixen un èxit puntual, ocasional, fruit de les circumstàncies i, moltes vegades, de les ànsies de fer diners d'un programa de televisió? Quin és el seu futur? Poden desfer tant fàcilment les maletes de la glòria i tornar a la fàbrica, a la botiga, als concerts d'orquestra de festa major? És difícil acceptar les derrotes i hi ha qui, com Norma Desmond, es limita a no reconèixer-les mai.
Comentaris