MINA DE GRAFIT

Fes-me un favor. Explica'm, Pintor de verds, Com veus la fulla humida Capitell del julivert que ara pico Petit Molt petit. I aquest all -ja saps que és de casa- Que per mi no pica prou Té un gust dolç i amarg I no se'n sent l'olor. Però no No me n'expliquis una -de fulla- Un -d'all- De res me'n serveix Una Un Si no és aquesta Si no és aquest. Serà, potser, A través dels teus ulls verds Que el verd no es dirà verd. Com parlarem ara Del prat De l'eruga Del riu ple d'alga i llot. Quan el bosc espès ja no serà verd, Com parlarem de la primavera i d'aquell estiu etern? Insistim, però. Supervivents d'una llengua morta.

Bull A poc a poc El brou dels desitjos, Ràpids incendis Que podrien consumir-nos. Reposen les memòries Al marbre curull de la cuina Sal, oli i cafè els fan companyia. En sabrem ara, de cuinar aquesta menja, L'àpat perfecte que haurà de saciar-nos? El dinar d'ahir sovint fa ombra Al sopar frugal. És frugal el sopar? 18/01/2017

La porta és massissa ampla mig oberta.  Potser clavant-hi l'ull  Puc albirar el miracle: Els llençols, rebregats, fan un turó Als peus del llit.  El matalàs recorda l'absència,  Aquesta pell que s'arrapa a l'altra,  Que a voltes sóc jo.  El desig, una batalla de sang i seny.  Potser,  però, una mirada Revela el dolor Aquest terror  a la ferida a l tedi a l'aposta pel serà.  En silenci Molt lentament Tanco la porta.  21/09/2017

El deus haver sentit tu també. És un crec-crec, aquest breu soroll del gel, aquests dos glaçons que lluiten -sense cap opció de victòria- amb el te que fumeja avui que és tard, potser massa, i el dia és fosc i trist. Que n'és de difícil traçar el trajecte d'aquest any a qui veiem les ungles. Quantes vegades haurem parlat del món dels homes, tan estrany tan indesxifrable. Aquesta fogositat d'ara per l'alè de Jarmusch. Serà el recurs per sentir-nos menys sols menys petits menys perplexos. Quines cicatrius quedaran un cop el desembre piqui de talons per espolsar-se la neu quanta terra cremada quantes pedres que ens faran descalçar. I ja és record el fred que abans s'esqueixava en aquesta tarda fosca i trista d'hivern. Ara que tot és desglaç.