La porta és massissa
ampla
mig oberta.
Potser clavant-hi l'ull
Puc albirar el miracle:
Els llençols, rebregats, fan un turó
Als peus del llit.
El matalàs recorda l'absència,
Aquesta pell que s'arrapa a l'altra,
Que a voltes sóc jo.
El desig, una batalla de sang i seny.
Potser, però, una mirada
Revela el dolor
Aquest terror
a la ferida
al tedi
a l'aposta pel serà.
En silenci
Molt lentament
Tanco la porta.
21/09/2017
ampla
mig oberta.
Potser clavant-hi l'ull
Puc albirar el miracle:
Els llençols, rebregats, fan un turó
Als peus del llit.
El matalàs recorda l'absència,
Aquesta pell que s'arrapa a l'altra,
Que a voltes sóc jo.
El desig, una batalla de sang i seny.
Potser, però, una mirada
Revela el dolor
Aquest terror
a la ferida
al tedi
a l'aposta pel serà.
En silenci
Molt lentament
Tanco la porta.
21/09/2017
Comentaris