Verd

Fes-me un favor.

Explica'm,
Pintor de verds,
Com veus la fulla humida
Capitell del julivert que ara pico
Petit
Molt petit.

I aquest all
-ja saps que és de casa-
Que per mi no pica prou
Té un gust dolç i amarg
I no se'n sent l'olor.

Però no
No me n'expliquis una
-de fulla-
Un
-d'all-
De res me'n serveix
Una
Un
Si no és aquesta
Si no és aquest.

Serà, potser,
A través dels teus ulls verds
Que el verd no es dirà verd.

Com parlarem ara
Del prat
De l'eruga
Del riu ple d'alga i llot.

Quan el bosc espès ja no serà verd,
Com parlarem de la primavera i d'aquell estiu etern?

Insistim, però.

Supervivents d'una llengua morta.