MINA DE GRAFIT

Madrid. Barri de Chueca . En aquest vell hostal Et repenso Mentre miro La bombeta nua. Fa una llum intensa i blanca. A fora, a dins, La calor no té mesura. El fresseig de l'aire condicionat Sembla una burla. Avui he vist coses: Un semàfor amb llums de dos homes i dues dones per cedir i prohibir el pas. Una noia retocant-se els llavis, d'un vermell intens, davant del retrovisor d'una vespa, i fugir després mirant google maps . Las meninas , de Velázquez. Una noia recomanant un metge de capçalera capaç de receptar-ho tot. El tres de maig , de Goya. Una dona menjant xurros amb xocolata en un migdia de 35 graus. Una camisa blava de flamencs rosats. Carrers i avingudes amples i buits.  Un adéu.

Ja fa massa dies que no rebo cartes Potser és la bústia Que no em deixa girar la clau. Però d'un temps ençà Les impremtes treballen en negre. Les bones notícies Les alegries I els moments dolços Són un niu d'escurçons. És potser aquest llapis rosegat meu El que no és capaç d'escriure Les paraules que em volten pel cap I la vida que s'hi amaga. Caldrà escriure de nou Posar-hi segells I enviar-les. Que les cartes al calaix De poc serveixen. Arreglaré la bústia, Avui forçada, I t'escriuré perquè no te n'oblidis.

Aquest pou pregon sovint sembla no tenir fons. El ressò dels còdols que hi llanço No torna amb una alenada, Una vida immensa hi té cabuda. Paro l'orella esperant l'eco proper I em sembla sentir un clong, La pedra trepitjant el fons. Passa el temps I les pluges l'omplen i el buiden Com un pit que respira fondo, Atzarosament. Vindrà el moment De veure l'aigua al llindar de la boca, Vindrà l'esclat primaveral De capbussar-me En les aigües tranquil·les D'un estany curull. Vindrà l'estany I caldrà prendre aire i enfonsar-m'hi. Caldrà fer-ho. El pou pregon espera.