La bústia

Ja fa massa dies que no rebo cartes

Potser és la bústia
Que no em deixa girar la clau.

Però d'un temps ençà
Les impremtes treballen en negre.
Les bones notícies
Les alegries
I els moments dolços
Són un niu d'escurçons.

És potser aquest llapis rosegat meu
El que no és capaç d'escriure
Les paraules que em volten pel cap
I la vida que s'hi amaga.

Caldrà escriure de nou
Posar-hi segells
I enviar-les.
Que les cartes al calaix
De poc serveixen.

Arreglaré la bústia,
Avui forçada,
I t'escriuré perquè no te n'oblidis.