MINA DE GRAFIT

"Amb les escoles formant més i més corredors, saltadors, velocistes, colpejadors, llançadors, recollidors, voladors o nedadors en comptes de professors, crítics, savis i creadors, el mot 'intel·lectual' va esdevenir el renec que mereixia ser", diu Ray Bradbury a Fahrenheit 451 . És colpidora la descripció de l'autor de la decadència de la cultura occidental, però no pel seu pessimisme sinó per la nostra familiaritat amb els elements que hi apareixen, que, de fet, són elements de la nostra quotidianitat. El llibre, escrit l'any 1953, narra les desventures d'un bomber en aquesta època de minva cultural. La societat on viu és una comunitat individualista, mediatitzada, manipulada i ignorant. És una societat absorta en l'observació de les televisions de tres i quatre parets que projecten programes que busquen l'infantilisme de l'audiència: pallassos, velocitat i paraules sense significat. I, mentrestant, els bombers s'han convertit en la justíc

Ja fa uns quants dies que vaig començar a llegir Les Benignes , de Jonathan Littell. El llibre, publicat l'any passat, relata la peripècia vital d'un oficial de les SS alemanyes. Tot just he llegit 300 pàgines del llibre, de manera que encara me'n deuen quedar unes 800. Per tant, aquesta és una reflexió parcial de l'obra, no tinc ni idea de com continuarà la història. El que sí que sé és la impressió que m'ha causat fins aquí. No sé si podria dir que aquest és el retrat més detallat de l'infern de tot el que he llegit fins ara. I no només per les escenes de violència gratuïta que hi apareixen (potser n'hi hauria prou en veure qualsevol pel·lícula gore per superar-les) sinó pel punt de vista narratiu. És veritat que el narrador és un oficial alemany i per tant, tenint en compte el que sabem de la Segona Guerra Mundial, ens esperem que sigui l'encarnació del dimoni. Tanmateix, això no és així. El que més impacta és que el narrador, que es veu directament

La setmana passada vaig veure per segona vegada la pel·lícula de Woody Allen Match Point . Em sembla una magnífica actualització de Crim i càstig , si és que és possible actualitzar aquestes obres mestres de la literatura universal que ho són precisament per la seva validesa permanent. El director, la veritat, ens ho posa molt fàcil per veure la relació entre l'una i l'altra en un dels primers plans de la pel·lícula, on es veu Chris Wilton llegint la novel·la de Dostoievski. La pel·lícula planteja la necessitat del càstig per tal d'alliberar-nos del pes d'una falta comesa. Chris Wilton es troba en una situació que no pot dominar i cau en el crim, però no aconsegueix el càstig. Això, que en principi podria semblar una victòria (evitar les conseqüències de la justícia humana), és la seva condemna en tant que el deixa continuar vivint però sempre fora de la vida en majúscules. La importància de pagar pels errors comesos la coneix molt bé la religió catòlica (i la resta de

Avui s'inaugura aquest bloc. MINA DE GRAFIT és un espai personal sobre experiències lectores, però també pot incloure qualsevol relat de les coses viscudes (directament o indirectament) que tinguin certa importància, pel motiu que sigui. A més, per descomptat, deixa espai pels comentaris de qui llegeixi aquests apunts ja que, malgrat que sigui un espai personal, està penjat a la xarxa i, per tant, obert a tothom. Quin és el meu objectiu a l'hora d'escriure en aquest bloc? Suposo que el que es fa en una bitàcola també es podria fer en una llibreta, o sigui, per deixar constància i mantenir la memòria n'hi ha prou amb el paper. De totes maneres, tothom deu tenir dins seu un exhibicionista i pensar que pot ser observat i descobert el motiva a millorar-se. No sóc una excepció. De moment, aquí comença el bloc. Llarga vida a MINA DE GRAFIT !