Una vegada la terapeuta li va dir que escopís, que les coses dolentes s'han de treure enfora, ben lluny. Res d'empassar, Rossi. No parlo d'atacar ningú, només de no ferir-te inútilment. Si dol, convé embolicar-ho curosament, prenent el temps que calgui, i després saber-ho abandonar. Això diu, la terapeuta.
I la Rossi intenta fer-li cas, tot i que no sap si el que fa i els consells de la teràpia són exactament la mateixa cosa. Avui, quan ha escopit, ha quedat encantada quan de la boca n'ha sortit un autoretrat en blau, un cos de dona reduït al mínim. No sempre entén els símbols i senyals de la naturalesa i l'atzar.
I és que encara que ho vulgui, quan treu enfora, quan la idea rep aire, ja no s'assembla ni remotament a l'hermètica de dins. Diu, ella que parla en to profètic, coses com aquesta: "el caliu em cou just allà però just escupo cendra petita".
I això que no li desagrada el discurs de la terapeuta. Però se'n fa un nus de les lletres, i amb elles de les idees, perquè pensar, ho sap i sabem bé, és fàcil però fer-ne vida... Això ja és una altra cosa.
Potser aviat... Perquè s'ho nota a dins, que aquest any fa poc deixat enrere s'ha fet més gran, però més gran de més intensa (també més vella, la cosa ineludible del temps) i que hi ha idees que han començat a perforar-la i s'ho sap, s'ho coneix, aquest forats deixen cicatrius i les cicatrius... són difícils de treure. Aquestes no s'escupen tan fàcilment.
Foto: Paloma Villaseñor
Comentaris