Passa al contingut principal

Diari postapocalíptic X

Taxonomia ròssica

La vida en rossi és una vida atrafegada. Si tu, com nosaltres, saps què és, segurament hi estaràs d'acord. És difícil definir una rossi. I si ho intentem, és més per donar una guia de reconeixement, seguint el model de Rossi clàssica, que per posar una norma (la rossi, de per si, és un fenomen poc ortodox). 

Una rossi es podria dir que pren la forma, habitualment, de sexe femení tot i que no té perquè ser així. Ella sap que les qüestions de sexe, gènere i tendència sexual són complexes, múltiples i potser, també, fluïdes. Avui és dona i demà... Demà és demà.

La rossi –no sempre per voluntat pròpia- duu una vida frenètica. I ho compagina com pot. Es podria dir que és friki (tenint en compte l'ample espectre de possibilitats que contempla la paraula), cosa que vol dir dedicar molt de temps al seu objecte de desig. Per desgràcia, la Rossi clàssica no és milionària i això fa que hagi de donar el seu temps a empreses que es dediquen a subvencionar vides humanes. A més, en el passat, el seu rellotge biològic va marcar quarts i hores, i ara és terra nodridora de les seves llavors. És un ésser múltiple, la rossi.

Hi ha poc acord entre els estudiosos d'aquest fenomen postmodern sobre les seves tendències estètiques. Alguns apunten que la rossi és una creadora pop, sempre atenta a les últimes tendències, i és hàbil amb aplicacions, xarxes i altres innovacions tecnològiques. D'altres creuen que és una artista conceptual, minimalista i geomètrica. En el que coincideixen, pel que sembla, és que és un clar exemplar d''homo tecnoartisticus', evolució natural del Sàpiens.

Per suportar tan tragí –i fer-ho amb un mínim de glamur– la rossi té una forta necessitat social, cosa que es tradueix en una despesa gran de gel (hidroalcohòlic, per descomptat) perquè, en aquests temps en què és difícil ser rossi, ella manté distàncies, es renta les mans i té el termòmetre sota control... per si de cas. Les rossis no és que s'abracin gaire però ara els n'estan creixent les ganes. Una mica per portar la contrària, sembla.

Ser rossi és complex. I contradictori. Tu, que has tingut la paciència de llegir fins al final, saps de què parlem. I segur que podràs afegir-hi mil variants. Perquè tothom, si ho vol, pot ser una rossi. Ens hi acompanyes? 

Foto: Paloma Villaseñor 






Comentaris