Rossis en problemes
Les rossis, a vegades, tenim problemes. Problemes que poden ser grans o poden ser ben poca cosa, depèn del dia, de la cosa o de l'humor que gastem. Hi ha mil variables i no sempre ens aturem, quan passa, a explorar-les totes. Però com que tenim tendència a revisitar el passat viscut en comú —si existís la mili podríem ser terribles— acabem buscant matisos al que ens passa.
Hi va haver el temps en què dues rossis van voler dedicar-se al món de la música. Van buscar guitarres i van prometre'ns, a les rossis menys hàbils, nits a la vora del foc amb música en directe. Les rossis, que d'imaginar en fem professió, ja vam veure-ho clar i potser alguna, d'amagat, s'havia comprat, fins i tot, una tenda nova. Les rossis músiques van buscar mestre i van aprendre a tocar una cançó (almenys això diuen). Però no es devien trobar massa còmodes entre mosques i llums i no van tornar a parlar de fer-se músiques. I algú va guardar la tenda, sense dir res, a les golfes de casa.
Per a les rossis, entrar a casa no és, tampoc i sempre, feina fàcil. I no perquè ens entretinguem i llavors haguem d'anar a comprar i llavors arribem a casa amb el temps just (això seria una altra història). El problema és el pany. L'invent de la clau i el forat és important i útil... però problemàtic. Hi ha una llar ròssica amb problemes grossos d'aquests. Com el dia d'un pícnic de proximitat en què la clau va quedar dins. O el dia en què el clauer es va trencar just en l'espai que queda entre la porta i el marc. D'aquest últim, un dia fred d'hivern amb tres criatures a la terrassa, dues rossis se'n van sortir tan bé que van cridar i es van tancar a la cuina bevent dècims fins que va ser hora límit.
A vegades tenim d'altres problemes, potser més grossos i transcendents, però sigui el que sigui ens abracem, xerrem una estona, ens diem "el que necessitis" i els problemes es fan una mica més petits i semblen una mica més lluny i una mica més fàcils de resoldre. I just després, obrint la porta o escoltant aquella cançó que ara sona, ens adonem que nosaltres, les rossis, ens hem fet una mica més grans i una mica més rossis.
Foto: Paloma Villaseñor
Comentaris