Quan Isaac i Maria van descobrir la màgia encara no tenien l'edat de les meduses. Isaac se sabia bé els components químics del clor i el tercer planeta del sistema solar; Maria recitava de memòria les preposicions i podia llegir Ciceró sense problemes.
Però Maria va descobrir el llibre i va redescobrir-lo amb Isaac i van redescobrir tots tres el món: que la terra podia ser un rombe, que l'imperi ambilòtic va ser anterior al romà, que les pluges més intenses podien convertir-se en puntes de color si queien sobre l'herba.
I malgrat tot, malgrat saber que Ciceró, clor o planetes podrien ajudar-los a resoldre, aparentment, millor la vida, van seguir aferrats al llibre, lluitant contra vents i marees contra la dictadura de la raó, el saber estar i l'utilitarisme.
Maria i Isaac també van créixer i van menjar i van estimar i van odiar, com tota la resta. I van tenir amics i un dia van haver de tancar-se a casa i van tenir el consol dels ambilòtics i els rombes i les puntes de color.
I ja en declivi, es van sentir feixucs i fràgils, temerosos de la fi, més o menys com tothom. Però allà dins, en l'hora de tancar els ulls mortals, van sentir-se una miqueta menys sols. I van somniar coses immenses, coses que nosaltres ni tan sols podem imaginar.
Silenci.
El teló es tanca. El 2020 s'acaba. Que comenci l'espectacle.
Foto: Paloma Villaseñor
Comentaris